Aquells estius avorrits

Els estius de quan érem petits, una altra conversa de bar. Tornar a repetir allò que ja ens hem explicat unes quantes vegades: amb els de casa sempre anàvem a…, tinc molt bon record de…, la primera vegada que vaig sortir a l’estranger…

Però els estius de la nostra infància no eren només els llocs més o menys distrets on ens feien anar els nostres pares perquè sí i perquè ja n’hem parlat prou. L’estiu també era colònies, estades esportives o un dia rere l’altre a Berga. Les llargues vacances de quan anàvem a cole: hores i hores a la piscina menjant guarrades, jugant a cartes i emprenyant els veïns de tovallola; baixar al carrer a la nit o els nostres tours.

Aprofitant les oportunitats que ens dóna això de ser un blog bar, el Sostres treu el cap i alça la veu per explicar-nos els seus estius de quan era jovenet. Parla, parla, Salvador:

Aquest any… tampoc

Quan érem petits, a part de ser jugadors del Barça, teníem un altre somni. Un de més modest. Nosaltres no podíem fer res per veure’l fet realitat -era un tema que quedava molt lluny de les nostres possibilitats-, però era més factible aquest somni que no pas l’altre: el de veure’ns un dia vestits de blaugrana al bell mig del Camp Nou, jugant contra el Madrid, i no al costat de la barra, quintu en mà i les jamón jamón a tocar.

Aquesta il·lusió que tampoc ens fou regalada era viure una senyora nevada… un dia molt concret: per Nadal. Una nevada que, per ser perfecte, havia de començar el dia 24 i continuar tota la nit. Hores i hores de feina ben feta per poder gaudir l’endemà, el 25 de desembre, del paisatge somiat: tot ben blanc i que comenci la festa.

El futur d'aquest bloc

El Senyor de les porres no hi entén gaire res en informàtica però sempre remena i remena. L’abril de 2007 vam inaugurar el bloc i s’ha de tenir visió de futur. Està bé el bloc? Què es pot millorar?

Actualment existeixen dues grans plataformes de blocs: WordPress i Blogspot.

WordPress ofereix dos productes molt diferenciats: WordPress.com és gratuït (el que seria l’equivalent a Blogger) i WordPress.org és una eina molt potent però s’ha d’instal.lar en un servidor i això és molt complicat pel Senyor de les porres. Nosaltres anem amb el de gratis.

Blogger es un servei gratuït creat per PyraLabs en 1999, pero fou adquirit per Google el 2003. Gairebé tot el que toca Google ho converteix en or.

Blogger i WordPress.com tenen coses bones i dolentes. Veiem-ho.

Vosaltres sí que viviu bé

Som un bar de profes. Entenem-nos: al nostre bar hi entra de tot (des dels fills i filles dels nostres amics fins als més mamats del poble), i aquesta diversitat també inclou bastants mestres o professors, com vulgueu dir-ne.

Ja la pujarem dreta la paret, ja, si tot déu fa de professor i ningú treballa…

Jo sóc un d’ells. No sé si sóc professor, però ara en faig. I què, com va? T’agrada? T’hi entens amb la canalla? Ja els fas creure? O ja n’estàs fins als collons?

Buenu, anar fent, prou bé, hi ha dies de tot…

Del zoo d'en Pitus al barri Xino

Ara fa tres anys, pocs dies abans de les últimes eleccions catalanes fetes fins ara, el Xavier Sala Martín (el proper president del Barça, o això espero) va entrevistar, a la seva manera (és a dir, divertida i interessant), des de les pàgines de La Vanguardia, els caps de llista dels principals partits polítics. Un dels entrevistats fou el Montilla.

L’ara president no va quedar gaire content d’aquella entrevista. Ofès i emprenyat, va aixecar-se i va anar-se’n abans d’acabar. Va considerar que el to i moltes de les preguntes perpetrades per l’economista de les americanes alegres eren ofensives, impertinents i inadequades. Incòmode i fart d’aquell dur interrogatori, el José va marxar -tot acusant el Xavier de ser un sectario– deixant l’entrevista a mig fer.

Sap com acaba el Zoo d’en Pitus? Aquesta va ser una de les preguntes que no va agradar al Montilla.

El dia de l’entrevista, el president sociata de Catalunya va confessar que no sap com acaba el Zoo d’en Pitus; un conte del Sebastià Sorribas publicat per primera vegada el 1966 i que, des de llavors, han llegit milers i milers de catalanets. Molts de nosaltres també.

IV aniversari La Granja

-Ostres! Ja fa quatre anys?

-Sembla mentida com passa el temps!

-Recordes quan…

Cada any ens passa el mateix quan arriba aquesta data, ens posem a recordar la immensitat de moments (bons i no tant bons) que ens ha deixat el bar. És, sense estar escrit enlloc, el dia assenyalat per fer el balanç anual. Any rere any La Granja es transforma sense percebre-ho al dia a dia, però si ens parem a pensar un moment podem copsar perfectament els canvis que es van produint amb el temps.