Archive for ‘Política de bar’

18/01/2013

On era l’esperança?

26 de gener de 1939, gran diada la d’avui: les tropes nacionals han entrat a Barcelona, va escriure el patriarca catalanista Francesc Cambó des de Suïssa. Més raó tenia aquell soldat ocupant que va anar a saludar al poeta J.V. Foix: no sabeu la merda que us ve a sobre. Onze dies abans ja ens havien beneït des de l’altar de la catedral de Tarragona: Perros catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra.

Gaziel, el director de La Vanguardia dels anys previs a la Guerra, ho va veure dramàticament clar: Res no ha quedat en peu del que era nostre: ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera. Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana. Sí, ha perdut. Catalunya ha perdut. 

read more »

02/11/2012

Qui és el més puta?

El novembre, temps… d’eleccions: fa dos anys algú va votar el Montilla, ara en fa un que tenim el Rajoy de president i el dia 25 hem de decidir si som Baviera, Islàndia, Puerto Rico, Escòcia, Flandes, Quebec, Holanda o Espanya. El poble de Catalunya premiarà el Mas Style amb la majoria absoluta? El PSC aconseguirà acumular menys de 20 escons? El PP serà la segona força? És compatible un bon resultat d’ERC amb l’entrada de la CUP al Parlament? Què en farem de Solidaritat? Quedaran contents els d’Iniciativa? I els Ciudadanos? Quants vots recollirà Plataforma x Catalunya? Uns quants interrogants, molt bla bla bla i una porra per fer: el joc de les 135 cadires.

El mindundi del Senyor de les Porres

16/11/2011

20N? A la porra!

Majoria absoluta o absolutíssima? Quina cara farà el Rubalcaba el diumenge? I la Chacón? És viu el Zapatero? Qui guanyarà al País Basc? I a Catalunya? Quants vots treurà el Duran del bar? A qui donarà el seu sufragi el Carod? I el Parce? Kiku, què en penses del Coscubiela? Nenes, qui és més guapo: l’Alfred Bosch o el Junqueras?

Votem o no, hem de seguir fidels a la nostra tradició porrera. El 2008 ja vam enviar Espanya a la porra. Aquests dies hi tornarem. A les darreres eleccions catalanes, ens va guanyar aquell apàtrida tamudista que respon al nom de Flamarades. Deixarem que ens torni a cardar? Si voleu demostrar que sou els més putes, ja sabeu què toca: decidir com es repartirà el pastís català. El resultat de la suma ha de ser 47.

El mindundi del Senyor de les Porres

09/11/2011

L’il·lustríssim

El temps passa i hem de mirar endavant, però no hauríem d’oblidar d’on venim: Berga també va ser franquista. Després dels anys més miserables de postguerra, Joan/Juan Noguera Sala passà a ser el batlle de la ciutat. Durant mitja dictadura (del 1958 al 1979) fou l’amo de l’ajuntament. En aquesta vintena d’anys, la capital dels Països Berguedans va veure néixer i créixer el barri de Santa Eulàlia, el pavelló vell, el polígon de la Valldan, l’ambulatori, el mercat municipal, l’institut (el volien batejar amb el terrorífic nom d’Almirante Carrero Blanco) o les escoles de Sant Joan i Santa Eulàlia. Va ser un bon alcalde? No tinc prou informació per respondre aquesta pregunta: els meus pares no són berguedans, la història de la Berga franquista encara s’ha d’escriure i tampoc ens deixen llegir la Crònica menuda de la ciutat de Berga (1948-1975) de mossèn Armengou.

read more »

21/09/2011

El miracle

Ens han explicat que el catalanisme no existiria sense la Renaixença, aquell moviment patriòtic i cultural que els llibres d’història veuen néixer amb la publicació, el 1833, de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Ja feia molt temps que Catalunya no era res: el 1714 vam perdre i el Decret de Nova Planta deixà clar quin era el futur dels catalans: sou i sereu espanyols. Què va passar en aquells més de cent anys que separen el desastre del reviscolament? El miracle, deia Josep Termes. Ens van voler fer desaparèixer –abatir por cuantas partes se pueda las esperanzas malignas de estos naturales, que se cancelen, borren y quemen todos los privilegios de esta ciudad y Principado, que no quede memoria de ellos (paraules del marquès de Castel Rodrigo, setembre de 1715)-, però no ho van aconseguir: els catalans no són francesos ni espanyols, sinó un poble diferent. Situats entre dos focs i enganyats i víctimes alternativament d’Espanya i de França, els catalans no tenen motiu per estimar llurs veïns, deixà apuntat, el 1833, un anglès que passà per aquest verals.

read more »

02/12/2010

De Wembley a Ítaca

Entrar al bar, el dubte de sempre –Moritz o quintu- i comentar la nit anterior: a mig escrutini, els resultats eren per exiliar-se; l’ou Viva España al cap de l’Iceta; els Más de lo mismo celebrant la victòria –ells són el canvi? Semblava una foto del 1980-; el misteriós vot d’en Pax; Vilada Solidària i anticonstitucional, etc. Es van fent les nou i la conversa s’apaga per causa major: comença el gran partit. No ho vèiem clar. La Lliga Porrera en dóna fe: predominava l’aposta per una victòria escarransida.

Però no. De seguida es va veure que la banda del Mou és molt menys equip que l’Hèrcules del Drenthe o el Copenhaguen del proper entrenador calbu –Parce dixit- del Barça. Primer de tot, el casigolàs del Messi a peu parat. Poc després, connexió Enxaneta –l’Iniesta xuta tan fort com pot, el Xavi la vol deixar enrere a lo Bakero però es fa un embolic i sant Iker, sorprès davant de tants despropòsits, no sap reaccionar fent un dels seus habituals i sobrevalorats miracles- i el primer cap dins. Alegria, abraçades entre calbus i on collons he deixat el quintu?

read more »