Surfin’ USA?

I el guanyador del Premi Sommacus del mes és:

Senyor de les porres

Lipbar

Tinc una idea: no és innovadora. No és gens original. Tampoc es tracta de ser sempre el més puta. Que inventen ellos.

Podríem fer el nostre lip dub. Sí, el de la gent del bar. Un lipbar. No seria per competir contra res ni ningú. Només passar l’estona: gaudir del dia de la gravació i riure bastant –oita el …, carda una pena- mirant el producte final.

Com que som com som, no hem de pensar en muntar una coreografia gaire elaborada: tenim 30 anys, tota una trajectòria de troncs massissos i no estem per gaires acrobàcies. Si és un lipbar, porta tancada i tots dins: cadascú al seu lloc i el de la càmera que vagi passant.

I quina cançó hauríem de ballar? Un dels calbus del bar ha fet una proposta que em sembla insuperable. Un temassu que parla dels temes que realment preocupen a la gent del bar: el 4-3-3 dels Amics de les Arts.

Volkswagen Caddy

Amb pocs dies/hores s’ha escampat pel ciberespai català amb una rapidesa espectacular. Aquest és l’anunci que fa a Alemanya del nou model de cotxe Volkswagen Caddy. Sorprenent.

Si encara no l’heu vist, foteu-li al play.

Xavi Caddy

The best of Rémi Gaillard

Tornem a punxar un vídeo d’un vell conegut d’aquest bloc. El Rémi Gaillard fot molts anys que va fent el gamberro per aquests móns. En el següent vídeo hi ha un recull de lu bo i millor.

http://www.nimportequi.com

Xavi Gaillard

Berga, imatges dels anys trenta

L’altre dia, semblava que el mandu s’havia tornat boig: vaig apretar el 4 per veure el 33 i la tele que no: en lloc de deixar-me veure com és el dia a dia d’una tribu perduda de l’Amazones o d’explicar-me les aventures d’un supervivent de la batalla d’Stalingrad, les imatges en blanc i negre mostraven com eren els Rasos, el Vall o el carrer Major temps enrere.

Què, un documental d’aquells de Fem Memòria que parlen dels Elois o de la festa dels Bolets de fa molts anys i que els de TV del Berguedà van colar a can Terribas per no sé quin estrany motiu? No. Estem parlant de Material Sensible, un programa del 33 que van estrenar fa un parell o tres d’anys i que ara tornen a passar. Aquesta setmana van fer el capítol bo: la Berga dels anys trenta.

Barraques Guti

Per fer veure que són molt del Barça, els embaucadors no acostumen a regalar gaires elogis als jugadors del Madrid. Fent gala d’un populisme garruloide, dels cracks del Madrid només en saben destacar els aspectes polèmics, no el fet indiscutible: que són molt bons. Sigueu una mica objectius, collons: quan l’àrbit s’equivoca se li diu fill de puta, si afavoreix al Madrid encara cal carregar més fort, però quan un futbolista és bo i ho fa bé no cal amagar-ho. S’explica i ja està.

Ara que el Guti ha dit adéu, han tornat a fer lo de sempre: menysprear-lo. L’eterna promesa, el que no ha fet mai res, sempre suplent, algun detall de tant en tant i ja està, l’immadur… Calleu. El Guti és boníssim. No ha sigut mai titular indiscutible, però ha jugat molts partits, col·lecciona assistències de mestre, ha liderat diferents remuntades d’aquelles que només el Madrid sap fer, la seva esquerra és de seda i té molt més gol que el Xavi i l’Iniesta junts.