«   |   »

Històries de la lluna

llunaHi ha mil històries que giren entorn de la Lluna. En la tradició popular hi ha referències a dojo. Es diu que els cabells i les ungles s’han de tallar en minvant perquè així creixen més lentament i que els alls i les cebes també s’han de plantar en minvant. I moltes altres coses sobre les canyes, el fems, els llops, etc. I no heu sentit mai allò que hi ha més naixements quan la lluna és plena? Fins i tot, he sentit que quan hi ha lluna plena, la gent beu més al bar. I que creixen més rovellons.

Els eclipsis també són font de mil històries. Fa uns anys, i encara actualment hi ha persones que hi creuen, es deia que durant un eclipsi de lluna no es pot sortir al carrer perquè pot causar danys. No se sap quins exactament. També es deia que eren nocius per a les dones embarassades i els seus nadons en gestació, que enverinaven les fonts d’aigua, que presagiaven mals futurs o imminents, que s’havia de dur alguna cosa vermella sota la roba per protegir-se’n, i que produeixen taques a la pell dels nadons en néixer i també als adults.

En un estudi curiós, al 1996, Ivan Kelly, James Rotton y Roger Culver van examinar més de 100 estudis sobre els efectes de la lluna i van arribar a la conclusió que no mostren cap tipus de correlació significativa (és a dir, res que no fós degut a l’atzar) relacionat amb la lluna plena o qualsevol altra fase de la lluna. Segons Kelly, Rotton i Culver la lluna no afecta gens ni mica a les taxes d’homicidis, ni accidents de tràfic, trucades d’emergència a la policia i bombers, violència domèstica, naixements, suïcidis, grans catàstrofes, premis als casinos, assessinats, segrestos, agressió entre els jugadors de hockey, violència a les presons, admissions en psiquiàtrics, comportaments estranys en zones rurals, alcoholisme, licantropia (persones que es transformen en llop), sonambulisme, epilèpsia.

Però la majoria es nega a ser escèptic en aquest tema i s’aferra a creure que la lluna influeix en certes coses. És més emocionant així. Els poders misteriosos de la lluna són font de llargues converses, silencis i inspiracions. I que així sigui.

Blue moon, you saw me standing alone.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu.

La lluna, la pruna, vestida de dol.

Xavi Minvant

Posted on 02/12/2008 at 15:19 in Històries   |  RSS feed |   Respon   |   Trackback URL

5 comentaris to “Històries de la lluna”

    
  1. Marcel
    02/12/2008 a les 16:05

    I fins i tot se’n van fer algunes sèries, com ara “Luz de luna”, o aquella cançó del Mike Oldfield, “Moolight shadow”, o l’històric disc “The dark side of the moon”, dels no gens mítcs Pink Floyd, o aquell hit de les Carme “Ei, Cris! cara, cara, cara lluna plena!”, o bé l’aventura del Tintín a “Objectiu: la Lluna” que, tot sigui dit, els Lax’n’Busto han copiat i han posat el mateix nom al seu darrer disc…

    O la cançó “Moon river” que cantava la deliciosa, delicada i bella Audrey Hepburn a “Esmozar a Tiffany’s” i… bfff! podríem estar-hi fins demà! Una bona entrada, senyor Minvant.

    Respon
  2. Sergi
    03/12/2008 a les 00:12

    Quan s’ajunten les teories estranyes dels poders de la lluna i les no menys rares que envolten el món dels bolets, en pot sortir qualsevol cosa.

    Fa unes setmanes, al programa Caçadors de Bolets, aquell professor que surt cada dia a dir-nos que deixem el bosc ben net i endreçat va assumir el repte de fer front a un dels grans enigmes del nostre món: hi ha alguna relació entre la lluna i els bolets corcats?

    Ell va dir que sí. En una sorprenent resposta, va explicar que quan hi ha lluna plena, els bolets tendeixen a corcar-se més. Per què? Es veu que els cucs tenen més llum i troben més fàcilment els rovellons.

    Com que aquesta resposta em va semblar molt estranya -els contes per la canalla, vaig pensar-, li vaig comentar al meu germà, que té una mirada més científica que no pas jo. Després de sentir la historieta, em va dir: “vols dir que s’hi veuen els cucs?”. La meva resposta -trasbalsat per saber tan poc del món dels cucs- fou abaixar el cap i seguir buscant aquell collons de llenegues que es resistien a alegrar-me el matí.

    Respon
  3. kiku
    03/12/2008 a les 14:19

    Collons. És evident que la lluna influeix, està comprovat en les marees. I per extensió, crec en el que diuen els pagesos: recs, llacs, i estanys, s’ han de fer en lluna plena o l’ aigua s’escola més fàcilment.

    Per cert. “Walking on the moon”, i “moon over bourbon street”, una de Police i l’ altre de l’ Sting, que ve a ser el mateix. “Man on the moon” de REM, i “harvest moon” del Neil Young.

    Respon
  4. Xavi
    13/12/2008 a les 00:01

    Ara mateix és lluna plena. “Aaah…! Aleeerta…!”

    Respon
  5. Anna E.
    13/12/2008 a les 16:15

    Doncs es veu que ahir hi van haver moltes noves incorporacions a la població berguedana…Potser va ser el canvi de Lluna?

    Respon
    

Digues "algu"