Un dia molt trist

A dos quarts de nou del matí del dia 3 de novembre de l’any 1975, una explosió de grisú a l’interior de la mina de la Consolació (entre Cercs i Fígols) causa una tragèdia: 27 treballadors moren en aquell mateix instant i altres queden greument ferits. Tres dels ferits moriren dos dies després. Al diari La Vanguardia Española ho van explicar així.

Les 30 víctimes vivien i treballaven a la nostra comarca: eren miners i tenien la residència fixada a localitats com Berga, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Salvador de Cercs o la Pobla de Lillet.

Com va escriure Climent Forner,”Furgaven mina endins a pic i pala / -talps que no veien mai la llum del sol- / per a trobar-hi l’alba, el pa dels fills, / la joia de l’esposa, no la mort.

Dos mesos més tard, el dia 14 de gener del 1976, el Barça visità Berga per celebrar-hi un partit de futbol en homenatge a les víctimes de l’accident i a les seves famílies. Aquell dia, les grades del camp de futbol municipal de la ciutat s’ompliren d’espectadors que volien presenciar el partit que enfrontà el Barça contra el seu equip filial. Com es pot veure en el vídeo, hi havia tanta gent que algunes persones optaren per enfilar-se a dalt d’arbres per poder veure el partit.

Desgraciadament, el gravíssim accident del 3 de novembre de 1975 no és l’única tragèdia minera que ha viscut i patit la nostra comarca. Segons el mateix vídeo, com a mínim 181 treballadors van morir a l’interior de les mines berguedanes al llarg del segle XX.

Abans del desastre del 1975, la mineria de l’Alt Berguedà patí dues altres explosions especialment greus:

El dia 10 d’abril de l’any 1944, una explosió de grisú matà 34 persones a la mina Clara de l’Espà (Saldes). Uns quants d’aquests morts eren miners que arribaren a l’Alt Berguedà provinents de Serón, un poblet de la província d’Almeria.

Set anys després d’aquest tràgic accident, el dia 27 d’abril del 1951,  una altra explosió de grisú, en aquest cas a la mina Campos de Saldes, causà la mort a 21 treballadors.

Des de finals del segle XIX, i fins fa ben poques dècades, el Berguedà vivia del tèxtil i la mineria: el Baix Berguedà era el món de les colònies tèxtils i l’Alt Berguedà era zona minera. En èpoques de molta misèria, i en unes condicions de treball molt dures, la mineria alimentà a moltes famílies. Malauradament, també en trencà moltes.

Sergi

Anuncis

One Comment to “Un dia molt trist”

  1. El video fa posar la pell de gallina.
    No coneixia el vers de Climent Forner, molt emotiu i just.
    Gràcies pel record Sergi.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s