El que més m'agrada

De la Patum me n’agraden tantes coses que és impossible decidir què m’agrada més. Així i tot, em llençaré de cap a la piscina buida i provaré d’ enumerar-ne unes quantes sabent, ja d’entrada, que fracassaré en l’intent.

El que més m’agrada de la Patum és que tots els berguedans se sentin tan orgullosos que la festa sigui Patrimoni de la Humanitat quan, en realitat, això no serveix per a res. El que més m’agrada és que tot el poder recaigui sobre un Patronat format i elegit per no sé qui que mana més que tot l’Ajuntament. O que alguns berguedans es queixin dels forasters que vénen a espatllar la festa quan mai no han estat capaços de fer la més mínima autocrítica.

El que més m’agrada del Tabal és el mèrit que té no seguir cap ritme constant ni cap compàs conegut. Quan toca amb la banda ja és espectacular! Aquell Himne de Berga amb el pa-tum jugant a fer perdre els músics. I quan li porten la bóta encara l’aplaudeixen! El que més m’agrada dels Turcs i cavallets és quan ballen ska durant els primers compassos. I aquell últim turc que s’escapa llençant-se contra el públic perquè no el matin.

De les maces, n’admiro l’habilitat de la majoria de passar completament del ritme del Tabal. I dels Àngels, aquella llista d’espera que hi ha fins el 2035. De l’Àliga, la història del soldat. Dels Nans Vells m’agraden les castanyoles que porten enganxades al pit per aguantant-se el cap. Són molt útils. Dels Nans Nous m’agrada quan la meitat de la plaça crida “ué” a mig ball. Dels Plens, les estratègies per aconseguir un salt i les normes modernes i democràtiques que no permeten les dones entrar a la “plantilla”.

El que més m’agrada són frases com La Patum és una festa religiosa mecagumdéu! o Que no saps qui sóc? I que molts berguedans pensen coses que no es poden dir o s’han de dir amb la boca petita per por a no sé què. En definitiva, el que més m’agrada és la Patum en general. I aquesta manera tan berguedana de viure-la.

Xavi Rebentat. Així ho hem trobat i així ho deixarem

55 comentaris to “El que més m'agrada”

  1. Doncs el que més m’agrada a mi dels Gegants és que als passacarrers els deixen portar a tothom qui ho vulgui, sempre i quan, és clar, el carrer faci una pendent ascendent de més del 7%!

  2. Quanta raó i quanta saviesa rau en la ment del Xavi! Hi estic totalment d’acord. En comptes de fer tants llibres de la Patum i tantes punyetes (algun dia d’aquests ja faran compreses verdes fetes de vidalba…), ja seria hora que algú fes un llibre oficiós sobre el funcionament del collons de festa, en aquest sentit.

    El “Que no saps qui sóc?” sempre acostuma a venir d’algun sòmines patètic d’alguna comparsa de segona que es creu el rei del mambo durant cinc dies. Curiosament, acostuma a invertir els paràmetres de la festa i, en comptes d’estar borratxo els dies de Patum, ho està sempre la resta de l’any.

    Patum sí, sempre i quan tota aquesta mena de gentussa que ho manega tingui una mica de dignitat i deixi d’aferrar-se als càrrecs com ferro roent. I sé que aquest bloc el llegeix molta gent que hi participa, en la festa, però ja sabeu què vull dir. D’això de dallonses.

    Per acabar, de tot el que ha dit el Xavi, que, repeteixo, ho subscric, el que més m’enerva és això del tabaler i del tabaler, o tabalera, ja no ho sé… Brrr!! Ja ni arreglo la guitarra ni al Picado, per por que me la toqui ell!!

  3. A mi també m’agraden totes aquestes coses.

    M’agraden el macagumdeus. I m’agraden els tocs dictatorials de la festa.

    Sort n’hi ha que gent com vosaltres que ho expreseu

    Sergi

  4. M’ agrada el via crucis particular d’ alguns. Mamant fort cada dia (sense repòs el divendres), i multiplicant els efectes de la ressaca. No fa falta flagelar-se, ni el silici. Per la purificació de l’ ànima o per ser un màrtir d’ una festa religiosa, n’ hi ha prou amb aguantar la ressaca fins diumenge.

  5. Jo sóc l’ anònim i el màrtir.

  6. A mi m’agrada molt el moment quan, abans de començar el ball de l’Àliga, exigeixen silenci -molt seriosament- els que, a escola, mai havien callat quan els mestres els demanaven, si us plau, una mica de silenci.

  7. Això de callar per l’aliga fa quatre dies que es fa, i no entenc perquè, jo no he callat mai.
    jo proposo tornar als origens de la patum i no callar.

  8. Jo en conec un que li agrada trencar porrons estavellant-los a terra… he he

  9. Marc, qui és aquest insensat dels porrons? Amb aquestes pràctiques tan barroeres, com a mínim deu ser espanyolot.

  10. Segur que ho es… Hi ha una mena de gent avui en dia…. he he

  11. Molt pitjor Sergi… és sociata!!

  12. No en vull saber res d’aquest miserable individu que us trenca els porrons. Que se’n vagi a tocar els collons a la Festa de la Llum! O a la Feria d’Abril!

  13. Carta d’amor a l’Albert Rumbo.

    Si companys i companyes ho reconec publicament:
    A MI EL QUE MÉS M’AGRADA DE LA PATUM ES L’ALBERT RUMBO

    El teu parlar, el teu punteig, la teva suor que amara la camisa, la teva barretina roja, el manat de pel que et surt per sobre la camisa, oh!!! Quanta bellesa, quanta humitat, quanta brabura berguedana.

    I no es en va, tanta suor… El pes dels volums del Mestre Joan Amades bleguen la teva esquena com el pes de la geganta. La saviesa te un preu, ser com una deu d’aigua, però de suor, destiles cultura popular, ets al flocklore el que la barreja al poble.

    Tu ets la história de la Patum en persona, tu ets el saber col·lectiu condensat, tu ets…

    I quan toca els platerets!!! OOOOOHHHHH!!!

    Sort n’hi ha del’Albert que posa els punts a les “is” quan toca i alla on toca.

    Algun dia em tocarà a mi?

    Xoriçada.
    Humil de mi que t’espio entre la gent per que un dia em soplis el clatell

  14. El poeta que es va inventar allò de “vasolechecongalletas” és un heroi o mereix 10 fuetades i 50 bastonades a l’altar de l’esglesia de Sant Pere?

    I ara que el cap de l’oposició abandona la política, aprofito per recordar la versió Patum 2003 que feia “I ell s’ho pensava, que seria alcalde…”

  15. A mi m’agrada entrar en contacte amb els catedràtics de la Patum.
    El millor és fer veure que els escoltes, que assumeixes la seva autoritat i els fas cas quan donen indicacions en situacions de suposada vida o mort. Al cap d’una fracció de segon, es tracta d’encardar-se’n d’ells a l’esquena (o a la cara, si no és gaire gros) sense pietat.
    Tampoc deu ser tan transcendental el que ordenen. Ningú els pareix mai cas i no ens ha passat mai res!

  16. Totalment d’acord amb “el que més m’agrada”… No hi ha res com unes veritats dites a temps…

    Però trobo que no t’agrada res dels gegants, les guites i els tirabols… i dels administradors? jejeje

  17. No m’ha tocat el salt de Plens de la CUP! A algú n’hi sobra un? Allò que no sàpiga què fer-ne?

  18. A mi també hi ha coses que realment m’agraden i no havia tingut mai l’oportunitat de plasmar per escrit.

    No sé… els que porten la camisa blava a la patum infantil i prosegueixen la seva obra pedagògica patumaire a qualsevol taverna a fins entrada la matinada i després es presenten amb ulleres de sol a la Patum de lluïment.

    Els que “et deixen” fer una passada en un salt de maces. La transparència de les decisions del Patronat de la Patum i la fastuosa elecció dels seus membres. La discussió inacabable en totes les publicacions i pamflets patumaires per guanyar en el compte enrera de la història patumaire. Les explicacions de la festa als de fora (tant populars, com oficials, que de vegades encara són més bones). Que em preguntin què faré per patum i que em diguin amb cara de circumstàncies que quina putada que aquest any no pugui anar-hi tots els dies.

    Les pixarades que et deixen al portal o els retrovissors dels cotxes que sempre trenquen la gent de fora. O la submissió i servilisme dels patumaires anomenats de plantilla als caps de colla. Les radiografies al cap de la guita i a l’àliga quan hi ha gent que ha de fer cues a la sanitat pública i anar a un metge particular pagant. Els que et pregunten si es salta bé…

    Els columnistes de la premsa berguedana discutint qui va començar a xiular en la introducció de la música als salts de maces o l’any en que va ser tirada una determinada fotografia, que a més es repeteix i veiem cada any. Estar espectant respecte del futur museu o casa de la patum que ens omplirà de japonesos i d’israelites el carrer major.

    De fet hi ha coses maques. Les retransmissions de TV del Berguedà dels salts a la plaça permeten adonar-se que el company de classe que vàrem perdre de vista el primer any d’instititut i que ara sabem que ha canviat desenes de vegada de feina i de sector sap fer alguna cosa: saltar la patum durant cinc dies l’any. Això sempre és d’agraïr, perquè almenys no s’ha fet mosso.

    Els que triguen anys i panys a acabar la carrera perquè durant els exàmens han d’anar a patum i que una vegada l’han acabada i si amb una mica de sort han trobat feina arriben tard i amb ressaca el dilluns després de corpus donant una imatge de ficció.

    Els teus companys de Berga que acaben fent patum a qualsevol lloc del planeta i en qualsevol època de l’any creient que, a més, els que els que ho miren s’ho passen igual de bé i desitjarien tenir un fill com ells.

    Els que creuen que la patum s’ha de viure (a la seva manera per descomptat) i que et miren malament si no has demanat festa per anar-hi. Els que se la juguen per la carretera i et posen en perill marxant a tota llet cap a Barcelona cada dia al vespre.

    Els que treballen als bars i et serveixen a la primera i amb molta amabilitat, sobretot a prop de la plaça o al Vall. El llenguatge dels periodistes berguedans, amb allò de “la plaça cremada” o “la festa berguedana per excel·lència” o ” el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar”.

    Les critiques dels sabis de la patum al que ha tingut el mèrit i la distinció d’escriure’n el programa i els elògis que li fan quan se’l troben de cara. Els que fan col·lecció de programes de la patum i en paguen preus desorbitats quan a casa seva té necessitats més perentòries. I els que ara s’hi han afegit amb les plaques de cava…

    Que les compareses no puguin sortir de Berga i que al dibuixant Salvador Viñas li hagin fet el que li han fet.

    En fi, no acabaria. Crec que hi ha coses d’aquestes de la patum que agraden a molta gent. Proposo la impressió d’aquest blog i l’enviament al Patronat, per publicar l’any que bé junt al programa.

    Bona patum!

  19. M’agradaria recordar el o la “Kyrieleison”, que la Patum de Berga es retransmet en directe per els dos canals de televisió que té la ciutat, que són el ja esmentat TV del Berguedà o Canal taronja Berga, i per Canal Català Berga.

    Crec que aquest no és cap lloc per fer publicitat d’una empresa privada, i menys si aquesta empresa es dedica, el que es va dedicar (segons tinc entès), a fer a l’any passat, que va exigir a l’anterior alcalde de Berga, Ramon Camps, 6.000 € de l’Ajuntament, o sigui, 6.000 € dels impostos que paguen els ciutadans i ciutadanes de Berga per retransmetre la Patum. I el no aconseguir aquesta xifra, que són 1 milió de pessetes (del tot injusta i desproporcionada al meu entendre), es van dedicar ha embestir el llavors alcalde i regidor competent de la ciutat aprofitant les eleccions inminents que arribaven, per sort tinc entés que el llavors alcalde i el llavors regidor no van cedir i per tant no van aconseguir la xifra, peró si que van aconseguir desgastar, encara més, la imatge del llavors alcalde de cara a les passades eleccions municipals.

    Aquest any he tingut una sorpresa, ja que NO han embestit el nou alcalde de Berga, ni el nou regidor competent…

    Amb tot aixó, vull dir que a mi m’agrada aquest canal de televisió i NO vull que aquest escrit s’interpreti ni en clau política, ni s’interpreti com un atac cap aquest canal (ni molt menys!), peró ara bé per els meus principis étics i morals, no puc compartir certs “moviments” seus, simplement és això.
    I amb aquest escrit tampoc pretenc crear “mala maror”, ni denunciar fets que ja van ser denunciats, simplement es posar de manifest certs “xollos” que intenten aconseguir alguns i algunes per Patum.

    Demano perdó si he ofés algú o alguna persona per el meu escrit, i demano que si algú o alguna persona vol dir alguna cosa al respecte, que ho faci amb educació, respecte i sense insults (tot i que crec que ningú m’ha de contestar perquè no pregunto res ni falto al repecte de ningú en particular).

    I perquè això tampoc s’interpreti com una campanya en contra d’aquest mitjà, recordar que qui ho vulgui seguir per televisió ho pot fer a través dels dos canals de televisió locals, TV Berguedà o Canal taronja Berga, i per Canal Català Berga.

    Gràcies i bona patum a tots i a totes.

  20. Gairebé no he entès res del que has escrit, David, però em quedo amb un parell d’idees:
    – No vols que ningú s’ofengui ni crear cap polèmica, però noto certa mala llet contra el senyor kyrieleison, que al meu entendre ha fet un escrit àcid però ben parit.
    – Sentencies que ningú ha de fer propaganda de cap empresa privada (si no et sap greu, ja ho decidiran els moderadors, d’acord?), però no pares de recordar que el Canal Català encara existeix. Molt bé, molt bé.
    – Reincideixes en la defensa de sociates, cosa que considero una provocació personal. Sort que l’alcalde aquest que dius desapareix aviat del mapa …

    Ah, i no diguis que t’he insultat, si us plau.
    I encara una altra cosa: el Torra va al bosc i veu arbres, animalots, alguna mossa i el bosc i tot.

  21. Aleix no hi ha mala llet contra aquest senyor, peró si que detecto mala llet de tú Aleix cap a mi, espero que no sigui per la discusió que vam tenir, peró si és així hi estàs molest per alguna paraula meva que desconec, et demano perdó sincerament.

    També crec que ha fet un escrit ácid peró ben parit, en això coincidim t’ho ben asseguro, ara en això de les televisions no ha estat afortunat, és així, perquè n’hi ha dues de televisions a Berga i si dius una tens que dir l’altre perquè sinó és publicitat gratis. Ara bé si aquesta persona s’ha molestat li demano perdó i que sàpiga que aquesta no era la meva intenció, s’ha d’encaixar com una crítica constructiva.

    Sobre la publicitat, jo demano que no es faci publicitat d’una empresa privada que va fer el que va fer i que no se si ho continua fent, això és l’únic que importa, crec que és lógic Aleix, per principis, es que jo ho trobo molt greu, estem parlant de diners públics, eh? Que m’en dius d’això?
    Ara bé estic d’acord amb tú en que ja ho decidiràn els moderadors.

    A mi m’es ben igual que la gent miri la Patum a TV Berguedà o canal taronja Berga, o Canal Català Berga, allà ell amb els seus principis!!!!.

    Si el que va fer TV Berguedà o canal taronja Berga ho hagués fet Canal Català Berga jo ho posaria de manifest igualment sense cap mena de dubte, per tant no ho dubtis Aleix.
    I en el meu escrit recordo els dos canals de televisió per igual i no pretenc fer cap campanya en contra d’un i en benefici de l’altre (també ho dic en el meu comentari anterior). Ara bé, el que va fer o el que fa un dels canals que esmento no ho puc compartir, tú no ho sé si ho comparteixes?. I crec que ho ha de saber tothom perquè repeteixo són diners públics.

    I que sàpigues que aquest comentari és pot entendre com una defensa d’aquesta empresa privada i per tant una defensa del que va fer o continua fent, per tant et recomano que et desmarquis com més aviat millor.

    D’altra banda, Aleix, jo no faig cap defensa dels “sociates” ja que jo no sóc “sociata”, és més les dues persones de les que parlo ja no són del PSC de Berga, peró si llegeixes bé el meu comentari veuràs que ja dic que no pretenc que s’interpreti en clau política, perquè és un escrit de principis étics i morals NO DE POLÍTICA!!!!!

    I et ben asseguro que no es cap provocació personal, jo en cap moment et provoco i aquesta no és la meva intenció, creu-me. Peró com pots arribar a pensar això? és que al meu entendre no té cap mena de sentit això, vols dir que t’has lleigit el meu comentari anterior?

    Per tant, et recomano que tornis a llegir (si realment ho has fet) el meu comentari anterior, perquè creu-me no has entés res de res.

    Per acabar Aleix tu mai m’has insultat és més en anteriors comentaris m’has demostrat que ets tot un senyor, tot i que en aquest comentari no tant, ja que considero que és el comentari més agressiu que m’has fet mai amb diferència, peró l’accepto tot i que no el comparteixo perquè és fals del tot.

    Ara bé et recomano que vagis un altre cop a “aquesta vegada tampoc” per recordar vells temps i veuràs que cap al final dels comentaris, quan la nostre discusió ja havia acabat, hi ha 2 persones que m’insulten i que em desqualifiquen, són sobretot el o la “Molinakis” que em deixa per terra amb temes molt sensibles com les prostitutes i fa interpretacions falses i plenes d’odi i em sorprèn molt perquè crec que no em coneix de res i em fa un atac personal brutal, i també tot i que no tant el “Torraxic”, per culpa d’aquestes dues persones que crec que no conec personalment ni en tinc cap ganes la veritat, vaig tenir que acabar el “debat o discusió” perquè s’estaven escalfant massa i aquestes dues persones en cap moment m’han demanat disculpes.

    Per últim, jo mateix he pogut comprovar que “el Torraxic” sap veure el bosc darrere els arbres i ho he fet públic a través d’un comentari que està en “Aixó serà una festa”, en que pretenia posar pau entre els dos, tot i que no vaig rebre cap resposta seva.
    Ara bé Aleix, per favor, que això era una metafòra!!!!!!!!!
    Pensava que ja ho sabies tú això.

    I per últim, et desitjo bona Patum i que tot et vagi molt bé, i un consell abans d’escriure un comentari com aquest, pensa-t’ho bé perquè la pots cagar.

  22. Bufff… com cansa això!

  23. Segons l’Enciclopèdia Catalana,

    pedant:
    Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no.

    A qui he insultat?

  24. Seguint el “post” original, només puc dir: Com m’agraden els comentaris del bloc.

  25. És dilluns i potser encara estic molt espès i resacós, però aquestes parrafades del David em fan venir mal de cap. Noi, podries obrir el teu propi bloc sobre drets televisius, federalisme i justícia social.

  26. Sort que vam decidir fer un bloc i les tertúlies ja es fan aquí. Només em faltaria haver d’aguantar tot això a la barra i a més posant-hi bona cara! Ja m’haurieu fet parar boig!

  27. Torraxic m’has insultat a mi, tot i que no sé si és un insult, és una desqualificació o és un atac personal, que cadascú ho valori com vulgui, peró per mi és una barreja dels tres.
    I un consell, no ho intentis justificar més, perquè un atac personal per política és injustificable, detestable i fastigos, és més jo de tú em cauria la cara de vergonya de reafirmar-me públicament en aquesta posició i de no demanar disculpes.
    Crec sincerament que no m’ho mereixo, perquè jo mai m’he ficat amb tú.

  28. Estimat David,
    No crec que arribi a esborrar els teus comentaris tot i les pressions rebudes. No ho he fet mai i espero no haver-hi d’arribar.
    Això és un bloc d’una colla que són macus i fan gràcia. Evidentment, tothom és convidat a participar-hi. Però en cap cas no és un fòrum on els usuaris pregunten, repliquen i discuteixen. Segur que trobaràs molts llocs a la xarxa per fer això.
    El funcionament d’un bloc consisteix, generalment, en unes entrades o posts i uns comentaris sobre les idees exposades en l’entrada. Normalment no s’utilitza per donar consells ni tampoc no és una classe de p3 d’aquell m’ha dit i aquell m’ha fet.
    Tothom pot tenir el seu propi bloc. La majoria de blocs són gratuïts. Si tens tantes idees al pap, te’n pots fer un (si no el tens ja) i podràs escriure tant com vulguis. Si vols, em dius l’adreça i et poso als nostres enllaços.
    Si decideixes escriure una altra parrafada de les teves contestant el meu comentari és que no has entès res de res. Dubto que et llegeixi i segur que no et contesto ni ara ni mai. I convido a la resta de grangers a fer el mateix.
    Que segueixi la festa!

  29. Així sigui.

  30. David, perde’t. Sembles de Manresa.

  31. El que més m’agradava és aquella pancarta de roba vella i pintura “pajarita” vermella que hi havia al vall, que ens recordava que: “la patum és més que una festa, respectem-la”. Dic el que més m’agradava perque ja no hi és. L’han canviat. Ara és vermella, tota moderneta, amb el logo del Vinyes, i ens diu: “la patum és patrimoni de tots, respectem-la”.
    La patum no tornarà a ser la mateixa fins que no tornin a penjar la vella, i a més, els de l’unesco retiraran el títol de patrimoni, ja que la festa està adulterada.

  32. De pancarta pintada amb “pajarita” n’hi havia una altra de molt contundent a l’entrada del Carrer Major/Plaça del les Fonts que deia “Respectem Berga, respectem la Patum”. Però veient els aires renovadors que han modernitzat la del Vall, aquesta també se la deuen haver carregat. On anirem a parar? Qui perd les pancartes perd la identitat.
    Però a mi, el que més m’agrada és el Nen Patata i tota la família Patata. Aquests sí que són un símbol de la Patum! Quan li donaran el títol de patumaire?

  33. Com que Anònim? Que no saps qui sóc jo?

  34. A mi el que més m’agrada són les músiques oblidades de la Patum. L’any passat, uns joves i intrèpids berguedans van recuperar una melodia històrica de la Patum que, fa dècades, un ambiciós cantautor català es va fer seva: L’Estaca.

    Des de temps immemorials, els dimecres de Patum, els berguedans havien cantat l’Estaca en aquell embut que hi ha entre el carrer de la Pietat i el carrer Buxadé. Després de la Guerra Civil, en els anys més durs del Franquisme, el costum de cantar l’Estaca es va perdre: la Guàrdia Civil i els grisos van fer emmudir els patumaires.

    Un dia que el Lluís Llach passejava amb l’avi Siset, aquest li va explicar al jove cantautor que, a Berga, el poble havia transmès de generació en generació una cançó molt bonica: L’Estaca.

    Abans que la Dictadura condemnés la cançoneta a l’oblit, el Llach se la va apropiar i va canviar-hi la lletra per tal d’homenatjar l’entranyable avi que li havia explicat la historieta.

    L’any passat, la cançó va recuperar el seu hàbitat i el seu poble. De nosaltres depèn que l’oblit es transformi en recuperació de la memòria.

    Com que ningú coneix l’antiga lletra, podem cantar la que coneixem tots o, també -mentre movem el cos com una campana-, practicar aquell murmureig que ens va ensenyar a fer l’Hermana Bernarda quan ella, solemne, ens deia: “Pare nostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom…”.

  35. Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii… Perquè ningú no menciona la dona boja de la Plaça de Sant Pere que ven la casa per emigrar a Austràlia? Que durant la Patum surt i entra unes 50mil vegades per penjar i despenjar la pancarta… xD

  36. Llach lladre! reconeix que ens la vas robar i torna’ns la lletra original!

    Ens veiem a l’embut

  37. Ferran, no t’ostiis amb els urbanos!!

    Si estirem tots ella caurà…!!

  38. David no se si ho saps peró els 6.000 Euros varen anar a parar a un altre empresa privada de capital Berguedà , amb l’agravant que la qualitat de la senyal no va servir n’hi per mantenir obertes les pantalles del passeig de dolenta que era .
    En quant al desgast de la imatge de l’anterior alcalde crec que va caure pel seu propi pes.

  39. Ostia santa quin bloc!

  40. A mi m’agraden els Gegants. Potser és el ball de la Patum que més m’agrada. Ni ironia ni conyetes. És així. Això sí, no tinc gegant ni geganter preferit. M’és igual si el fan voltar molt o gens. Em costa molt distingir si el gegant és portat per un geganter de qualitat o pel més garrulu dels geganters. A mi m’agrada escoltar la musiqueta, intentar fer-me lloc a les primeres posicions i ja està.

    No tothom ho veu així. Avui fa 77 anys, era dia de Patum. Patum al Poble Espanyol de Barcelona. Segons el cronista del moment, els geganters van tenir una mala actuació: “Llàstima que els gegants de tan bé que volien ballar, fecin el ridícol. Una vegada més va demostrar-se que no tothom es bo per a fer ballar els gegants”.

    Si voleu saber més coses d’aquella Patum barcelonina, i de com fou viscuda, a través de la ràdio, als carrers i bars de Berga, http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-23

  41. El mestre Joan Fuster deia que només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir. Jo, quan rellegeixo, no és pas que vulgui fer res gaire seriós: cansat d’articles de diari molt prescindibles o de llibrots pesadots, em refugio en alguna lectura més segura: textos ja llegits dels quals conservo un bon record.

    Avui he rellegit aquesta entrada i els seus comentaris. Espectacle. Una visita o revisita molt recomanable. Llegint, veureu passar l’harmoniós ritme del Tabal, els ska Turcs i Cavallets, les parrafades i conflictes de l’enyorat David amb el personal, sans elogis als jefes i catedràtics de la Patum i altres bonics comentaris referits, per exemple, al “sagrat” silenci previ al ball de l’Àliga, als porrons de les sardanes, a aquella pancarta de roba que abans penjaven al Vall o a les músiques oblidades de la Patum.

    Un festival de comentaris que el seu dia agradà a molts, potser molestà a algú i que sorprengué a d’altres. Per exemple, un tal “butanero”, després de gaudir de l’espectacle, va veure’s obligat a comentar “Hòstia santa quin bloc!”.

    A destacar també l’aportació del “Kyrieleison”. Algú sap qui és? Torna, torna, Keirrison.

  42. Recupero una de les entrades més sucoses del bloc per enllaçar-vos el vídeo de la prova del monument de la Patum. Mig Berga ja deu estar “rajant” de la idea i l’altra meitat l’aplaudeix. Que bonic!

    Si voleu col.laborar o simplement voleu més informació del monument: http://www.monumentlapatum.org/

  43. Això del monument fa pena des del moment en què hi haurà gravat el nom dels qui hagin apoquinat la pasta. Posats a fer, com que serà un monument privat, que entre els qui paguin també paguin el jardiner de la rotonda i la neteja periòdica del monument.

    Això sí, n’hi haurà que dormiran tranquils pensat que ja han deixat la seva petja amb NOM I COGNOMS a “la festa més universal dels berguedans” i bla bla bla.

    Era tan complicat pagar-ho dels calés dels impostos i ja està?

    Proposo que els que tingueu facebook obriu un grup que es digui “Jo no he apoquinat cap duru pel monument de la Patum. Que pagui el Gendrau!”.

    Quina puta merda de ciutat!

  44. Jo ho he fet i no pas per ganes… raons majors “familiars”.

  45. Tranquil Marcel, no cal que t’excusis, que no et vindrem pas a buscar a casa…
    Cadascú que foti el que vulgui amb els seus calers i la difusió del seu nom. Ara bé, ja som grandets (aparentem 30 o 40 anys!) i això de “jo no volia però m’hi han obligat” se’m fa estrany.
    Jo estic bastant amb el tiu aquest del tamboret: posar els calers a fons perdut pot ser molt lloable fins al moment que ho fas a canvi de posar-hi el nom. Aviam quin èxit tindria la convocatòria si els berguedans il·lustres (catedràtics de la Patum i aspirants) no vegessin el cognom de la seva nissaga esculpit al monument… Els organitzadors ho saben i han fet servir aquesta hàbil tàctica.
    Per cert, han dit què faran amb els calers quan hagin recollit 10 vegades més del necessari?

    En fi, no sé si “Mierda de ciudad”, però va parir…

  46. Doncs jo ho trobo prou una bona idea. No m’agrada, però, que hi hagi els noms gravats. Podrien ser donacions anònimes i prou. No trobo pas malament que qui vulgui, lliurement, posi diners per “decorar” la ciutat.
    D’aquesta manera es pot evitar el comentari de: “Aquesta merda l’hem pagat amb els impostos de tots!”
    Bé però, no em feu cas, jo també sóc dels rarus a qui agraden les llums de Nadal amb les figures de la Patum i les noves rajoles de la Plaça de Sant Joan…
    Què hi farem!

  47. És que el que jo trobo indignant és el tema dels noms. Si la gent vol donar més pasta per decorar la ciutat, ho pot fer. De fet, està previst i és possible que algú pagui més impostos perquè li dóna la gana. Ara bé, perquè uns hi han de tenir el nom esculpit a canvi d’haver pagat?

    Per cert, sabeu si seria possible sabotejar la idea pagant 5 eurus i dient que som Iñaki de Juana Chaos, Muhammad al-Gaddaffi o el Pato Donald i que ho esculpeixin al costat de les nissagues més il·lustres del botiguerisme berguedà? Si és així, compteu amb 20 eurus de la meva butxaca!

  48. Sobre això del monument estem dient lo mateix, Torraxic. Pel que fa a les llums de Nadal, i com diria el del tamboret, “me la pela”. Lo de les rajoles ho hauré d’anar a mirar perquè no en tinc opinió formada. Deu ser que sempre que hi passo ja és molt tard i molt fosc…

    Ah, per cert, a mi tampoc no em feu cas. Penseu que els germans Serra som immigrants (de 2a generació) i, per tant, ens falten almenys 25 generacions de berguedans per poder opinar sobre temes parapatumaires en igualtat de condicions amb els catedràtics…

    Sigui com sigui, això obre un precedent perillós, ja que a partir d’aquí qualsevol entitat o grupuscle de la ciutat pot proposar crear monuments per a decorar la ciutat: l’escut del Barça, una Voll gegant, la mare de Deú de Queralt…

  49. Ja han posat les rajoles a la Plaça de Sant Joan?? Hauré d’abandonar el tamboret més sovint…

  50. A veure no hi va haver un donatiu d’unes boles de billar per aquella rotonda? Què en van fer?

  51. Si ja es maltracten els bens municipals m’ imagino què pot passar si hi ha els noms d’ alguns…
    Com que aquest monument es pot convertir un obectiu de guerra, proposo fer una mampara protectora al voltant del monument, amb els noms de la resta de ciutadans Berguedans. D’ aquesta manera, quan a algú se li acudeixi fer-lo servir de vomitòrium se n’ abstindrà perquè serà com fer-ho sobre un mateix. Ah, i afegiu-hi els noms dels del Berguedà Oest, que també venim a patum!

  52. Si no s’hi posa cap monument us queixaríeu que “aquesta ciutat és una merda perquè aquella rotonda… tants anys sense acabar”. Si el monument es pagués amb impostos municipals “quina merda de ciutat, els diners de tots s’han de destinar a coses més importants”, La qüestió és “rajar”, això sí que us agrada.
    Jo crec que és molt fàcil: si t’agrada la iniciativa pagues 5 €, si no t’agrada te’ls gastes amb un cubata i puntu. No cal indignar-se ni desmerèixer la idea ni els centenars de berguedans que hi donaran suport.
    Ferran, a mi també ja m’hi agradaven aquelles boles de billar gegants.

  53. Estic radicalment en contra del que dius. Un monument en un espai públic ens representa a tots. Què vol dir això que hi ha el nom d’alguns? Que són més patumaires que la resta o què? A més, aquell espai l’hem pagat entre tots durant molt temps (la construcció, la jardineria…). Per què ara ha de ser el santuari dels qui hi han esculpit el seu nom?

    Pel que fa a la rotonda, la història ja va començar amb la voluntat de tot alcalde i/o càrrec públic de passar a la història. Si no, s’hagués fet una rotonda de gespa (o millor, de grava), i problema resolt. Se suposa que una rotonda és per ordenar el trànsit. A més, si el que volien era ubicar un monument emblemàtic, calia fer-ho al costat d’una macrogasolinera? Amb quin angle fotogràfic hauran de fer les postals per aconseguir que surti el monument, Queralt i no surti la BP?

    Més exemples de voler passar a la història patumaire:

    -Projectar un museu impossible de fer que hagués arruïnat les arques municipals fins al segle XXII.
    -Descartar l’opció anterior i projectar un museu destrossant l’idiosincràcia de la part de baix de la Plaça de Sant Pere.

    És tan complicat fer un museu bemparit dins l’actual edifici de l’Hospital Vell? Clar, això segons la mentalitat kitsch-hortera imperant, no vesteix. El que cal és una rèplica barata del Guggenheim.

    Tornant al tema, el monument aquest és un INSULT al conjunt del poble de Berga. Si vols pagues…molt bé. I si paguessin els més de 17.000 berguedans? No hi hauria lloc per posar els noms. Aleshores, això demostra que la idea ja s’ha fet des del convenciment que només pagarien els “escollits”.

    Al lloro amb el text que hi ha a la web del monument als Patumaires que paguen 5 euros per dir que són molt patumaires:

    “Una obra en la que tothom qui hi treballa ho fa de forma totalment desinteressada i de la qual només es paga la realització. Una obra que, com la propia Patum, oferirà com a màxim guany el fet de sentir-nos tots plegats membres d’una mateixa comunitat que treballa vers uns objectius comuns a través d’un mateix camí.”

    A la merda!!!!!!!!

  54. No has pas de ser de Berga per poder pagar.

  55. El del tamboret és prou convincent, però estic a favor de fer el donatiu sempre i quan consti el nom de la noble senyora anomenada Puta de nom i Espanya de cognom.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: